L’edifici original del Museu del Gas va ser construït l’any 1899, en l’època del neoclassicisme romàntic, sota la direcció de l’arquitecte modernista Juli Batllevell.
L’industrial Joan Brujas Pellicer, propietari de La Energía, S. en C., empresa que l’any 1913 passa a formar part de Catalana de Gas y Electricidad, S.A., encarrega l’obra per tal de construir un edifici industrial de producció d’electricitat. Aquest edifici es coneix popularment amb el nom de La Energía i es situa a la plaça Duc de la Victòria de Sabadell, on actualment hi ha la Plaça del Gas. Era una central de producció d’electricitat a partir de motors de gas.
La restauració i la museïtzació de La Energía, nova seu de la Fundació Gas Natural Fenosa (FGNF)
La primera reforma de l’edifici es duu a terme l’any 1976 per part dels arquitectes Pedragosa, Sauquet i Valls. La reforma consisteix en una renovació de la planta baixa i una ampliació de l’edifici en afegir-hi l’altell.
|
L’obra més important de rehabilitació té lloc l’any 1988 amb l’aixecament de la cantonera del carrer Advocat Cirera que realitzen els arquitectes Gómez i Ferrer. S’alça una nova planta a la nau de producció, s’amplia el soterrani, es completa amb dues plantes l’edifici cantoner amb el carrer Advocat Cirera i s’obren nous portals d’accés per la Plaça del Gas.
L’any 2007 la Fundació Gas Natural adjudica el projecte arquitectònic del Museu del Gas a l’estudi Dani Freixes & Varis Arquitectes. L’any següent també els adjudica el projecte de museografia interior i, l’any 2009, comencen les obres amb una nova remodelació i part d’una nova construcció, que acaben la tardor de l’any 2011 amb l’obertura del museu. El projecte museogràfic de Varis Arquitectes representa un clar exemple de recuperació de patrimoni industrial per oferir un nou equipament cultural a la ciutadania.
Actualment, l’edifici La Energía està protegit pel Pla de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPAS, 1988) i el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS, 2005).
|
|
Un edificio sostenible
El Museu del Gas compta amb un edifici eficient i sostenible que es fa palès en el seu disseny. Per aquest motiu, tant en la rehabilitació i construcció de l’edifici, com en l’enderroc inicial de les parts no protegides, s’hi han aplicat criteris de sostenibilitat basats, entre d’altres, en la reducció de requeriments energètics, la generació d’energia de forma eficient i a partir de fonts renovables, l’eficiència en l’ús de l’aigua, la utilització de materials de baix impacte ambiental i la minimització de generació de residus.
Alguns exemples d’aquesta adequació, des d’una perspectiva bioclimàtica, són la utilització de materials reciclats en el bastiment de la nova façana, la construcció d’un aljub i una pèrgola fotovoltaica al Mirador, la instal•lació d’enllumenat de baix consum o la col•locació d’un mirall energètic que proporciona les dades climàtiques interiors i exteriors, així com el consum energètic que es produeix a cada moment.
L’arquitecte: Juli Batllevell
Juli Batllevell i Arús neix a Sabadell l’any 1864. És fill d’un mestre d’obres que li transmet la passió per la construcció d’edificis. El seu mestratge l’inicia en els estudis d’arquitectura i obté el títol d’arquitecte l’any 1890. Batllevell desenvolupa bona part de les seves obres a Sabadell, fins a l’any 1900 quan es trasllada a Barcelona amb la seva família.
|
El talent de Batllevell queda palès en les primeres obres. El teatre Euterpe (1892-1893) i la casa Bru-Miralles (1893) afavoreixen que sigui nomenat arquitecte municipal de Sabadell, càrrec que se li atorga al 1895 i que conserva fins a l’any 1910. A aquesta etapa pertanyen construccions sabadellenques com les Escoles Públiques (1895-1897), la Presó Cel•lular (1897) i la caserna de la Guardia Civil (1911), així com la urbanització dels jardins públics davant les Cases Consistorials, de les que també remodela la façana (1900).
Batllevell treballa per a bons clients provinents de l’emergent burgesia de Sabadell. La seva reputació i bona feina li valen el títol d’arquitecte municipal a Badalona i la col•laboració amb Antoni Gaudí a la Casa Calvet o a la casa Trias, al Parc Güell. També projecta un bon nombre de construccions privades a Sabadell, Badalona, Barcelona, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sitges, Mataró o Vallvidrera..
En les primeres dècades del segle XX, Juli Batllevell és revisor de comptes de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès, tècnic legal d’una de les Comissions Especials de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i inspector tècnic de la “Comisión de Asilos y Albergues” en el moment de la seva constitució. També treballa per a la Mancomunitat i es designat vocal tècnic del Patronat de l’Escola de Funcionaris. L’any 1923 és escollit per formar part de la junta de l’Exposició Universal de Barcelona. Mor a Barcelona l’any 1928.
|
|